Sinopsis
Els articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann són una mostra de lÆevolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle XX. Mitjançant la lectura dels treballs es poden copsar quins han estat els moments de ruptura i com ha evolucionat el pensament historiogràfic contemporani respecte als conceptes de "veritat", "espai", "temps" i "intencionalitat" de la historiografia clàssica. Com diuen els editors, hi ha dos períodes en què els canvis han estat realment significatius: als anys trenta, quan triomfa la hist.ria social sobre lÆhistoricisme, sobretot a França i a la Gran Bretanya, i, als anys setanta i vuitanta, durant els quals es produeix arreu una diversificació de plantejaments conceptuals i metodol.gics. Cal tenir present, per., que aquests dos moments dÆinnovació de les concepcions te.riques i de les praxis historiogràfiques han estat plurals dins cada tradició i sensibilitat. Les divergències han conduït a un bon nombre de polèmiques, com reflecteixen els textos editats. La historiografia del segle XX, per., no es pot reduir només a aquests dos estats de mudança. La força dels debats entre marxistes i no marxistes, entre els defensors dels processos de modernització enfront dels estudiosos de la vida quotidiana o bé les discussions sobre els mètodes més adequats dÆobservació dels fen.mens socials, demostren, tanmateix, que som lluny dÆacabar aquell vell "combat per la hist.ria" que anunciava Lucien Febvre.