Sinopsis
En el segle XVII, un fill de Vic que va ser exemple de dedicació total a Déu. I la hist.ria comença així: 'Eren els darrers anys de la setzena centúria. Corria lÆany trenta cinc del regnat del rei Felip, el segon dels Àustries, i a Roma regnava el papa Gregori XIV. Quan era virrei de Catalunya Pere Lluís Galceran de Borja, mestre de Montesa, Jeroni dÆOluja era veguer dÆOsona, Pedro Jayme era bisbe de Vic i Onofre Sala era conseller en cap, Déu concedí un do singular a la ciutat de Vic: el naixement el dia 29 de setembre de lÆany 1591, dÆun noi, fill dÆEnric Argemir, notari, i Jurat el Consell de la ciutat, nascut a Centelles, i de Montserrat Mitjà, filla dÆun mestre paraire i natural de la ciutat de Vic. El noi fou batejat lÆendemà, diada de Sant Jeroni, en el baptisteri de lÆesglésia de Sant Pere de la Catedral, amb el nom de Miquel, perquè era el nom de lÆàngel a qui estava dedicat el dia que va veure la llum del món...'