Sinopsis
La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. És una vivència de lÆànima, una experiència per la qual podem passar. LÆésser humà no és tan sols lÆanimal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distància,
sÆallunya de la comunitat, no per despit, ni per odi; senzillament perquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitària. És una
apologia de la soledat, dÆaquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.